En el decurs del mes de maig, en què l’organització del Mil·lenari donà tot el protagonisme a
les entitats locals, el primer de maig, festa del treball i diada en què se celebra any rere any
l’aplec de Sant Pere organitzat per l’AASPP, cap a les onze del matí a l’esplanada de la canònica es començaren a aplegar els participants de la caminada popular que havien sortit del nucli urbà de la vila a les nou del matí i després d’haver superat el considerable desnivell fins al monument foren obsequiats amb un esmorzar.
A dos quarts de dotze va tenir lloc la descoberta d’una placa en què es recull i s’explica la simbologia que ornamenta la necròpolis medieval del temple, que precedí les paraules de Jordi Vidal –membre de l’equip de treball de l’AASPP i estudiós de la memòria local– explicant el procés de recuperació dels vestigis funeraris i del seu trasllat des de la façana de ponent fins al seu antic emplaçament dins el fossar, i envers la motivació didàctica de laplaca en qüestió, que cal dir ha estat sufragada pel Consell Comarcal de la Noguera.
A les dotze a l’església canonical Mn. Bonifaci i Mn. Pere concelebraren una missa que fou acompanyada musicalment per l’Orfeó Artesenc i la Coral Pontsicana, que com a cloenda cantaren els “Goigs de Sant Pere” de l’autoria d’Antoni i Bonifaci Fortuny. Tot seguit es feu una ballada de sardanes en la dita esplanada que precedí al dinar campestre dels diferents grups que s’aplegaren al Parc Domènec Cardenyes, bona part dels quals degustaren la saborosa paella preparada per la Colla Gegantera de Ponts, que també va tenir cura del servei de bar ofert durant tota la jornada.
A dos quarts de cinc de la tarda a l’interior de l’església va tenir lloc un espectacle adreçat als més petits amb la narració d’un conte d’època medieval ambientat en l’antic comtat d’Empúries, amb la lluna i el comte Hug com a protagonistes principals, secundats per bisbes, nobles i cavallers, i basat en un fet real, que va viure l’esmentat comte Hug I, fill del comte Gausfred, la narració del qual anà a càrrec d’un trobador ben peculiar, encarnat pel polifacètic Ivan Caro, que ens mostrà els seus vessants com a actor, músic i dansaire, sense oblidar la de difusor de peculiaritats culturals dels Pirineus. Després d’explicar el conte, l’Ivan impartí una lliçó magistral en danses tradicionals a la nombrosa assistència que s’aplegà a l’interior del temple perquè la climatologia adversa imperant no aconsellava fer-ho a l’exterior.
El dissabte 24 els vint-i-sis components d’Acord –tríada formada per Just Gospel Cor, Gospel FM i Gospel IMMA– dirigida per José Beuter –músic i compositor amb un llarg bagatge dins el món del cant coral–, ens oferiren un ampli repertori de gòspel i espiritual negre que deixaren
un bon record al nombrós grup d’assistents que pujà fins a la canònica, i que va poder comprovar la comunió entre les mil·lenàries pedres del temple amb la seva excepcional acústica i el ritme encomanadís d’uns cants a l’esperança sorgits enmig del dolor que suportaven els que els van inspirar.
El variat repertori que ens oferiren s’encetà amb el preciós cànon “Dona nobis pacem”, atribuït a Wolfgang A. Mozart, després del qual Josep M. Vidal, un dels components de l’esmentada formació musical que és pontsicà, pronuncià uns mots en què a l’hora de presentar els seus companys d’aventura musical també recordà tant la seva participació quan tenia deu anys – recollint pedres i ossos– en els inicis de la recuperació del conjunt de Sant Pere, com la que protagonitzaren els seus familiars més propers que van formar part de l’equip de treball de l’AASPP, entitat a la qual va retre un sentit reconeixement per la seva encomiable gesta mantinguda en el decurs de mig segle… També agraí el suport de l’Ajuntament, Amics de Sant Pere i Portaveu per haver fet possible el concert econòmicament.
Tot seguit van cantar diversos temes,la major part dels quals espirituals negres com “Oh Peter, go ring them bells”, “All my trials”, “An Irish blessing”, “Rocka my soul”, “At the bar of God”, “It’s me, O Lord” o “Oh happy day”, amb arranjament coral i instrumental de «Soc Feliç» (final d’Oh happy day) de l’esmentat Beuter, i finalitzaren l’actuació obsequiant-nos amb “This little light of mine”, que no estava previst en el programa.
