El 15 de juny l’església canonical allotjà la performance “Sageta de foc”, una coproducció entre el Mil·lenari de Sant Pere de Ponts i el festival Barcelona Poesia, en commemoració de l’Any Salvat-Papasseit. Es tractava de transmetre a la nombrosa assistència que s’hi aplegà la paraula poètica d’aquest prohom de la cultura catalana acompanyada amb fragments de composicions de Robert Gerhard, Claude Debussy i Joaquim Homs i de la interpretació visual del substanciós contingut dels seus versos.
De la part de les imatges se’n responsabilitzà el dibuixant i artista plàstic JOMA (Josep Maria Rius), amb una llarga trajectòria en el món de la il·lustració (amb treballs publicats des de Cavall Fort a El Papus i des de Charlie Hebdo a La Vanguardia), amb incursions en el món de l’animació i de la poesia visual; del so se n’ocupà la flautista de primera categoria Elisabet Franch, reconeguda i premiada internacionalment, que es caracteritza per la musicalitat i una tècnica brillant com a intèrpret, mentre que de transmetre’ns la força dels mots del poeta en tingué cura l’Anna Maluquer, rapsoda i actual directora de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac.
Mentre JOMA, com si es tractés d’un llenç, anava pintant damunt la membrana d’un tambor –amb els pinzells i les mans– la interpretació que en feia dels mots compromesos amb la societat del poeta d’avantguarda, les seves creacions plàstiques s’anaven projectant sobre els murs mil·lenaris del temple, com per exemple en aquells versos relatius al jovent que la Maluquer recitava amb el mateix to i la intensitat amb que el seu autor els va concebre.
Al desencorajat no l’atieu.Ni al fanàtic absurd.Deixeu-los barallar,que es destorbin a ells sols.Experiència,moral,sistemes de govern,sistemes filosòfics,religions:
SOFISMES.
La vetllada fou un compendi en què la plàstica, la paraula i el so anaren de bracet per a fer-nos gaudir de valent amb l’acurada selecció que presentaren sobre l’obra d’aquest formidable poeta –sageta de foc i sentiments–, que un dia digué: “Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor”.
